Àngel Guimerà.html



Estàtua a Àngel Guimerà, a la Plaça del Pi de Barcelona. Bronze del 1982 de Josep Codina Corona sobre model de guix de 1920 de Josep Cardona Furró.^[1]

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife , 6 de maig de 1845 - † Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg i poeta.

La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

edita Biografia

Els seus pares eren Agustí Guimerà, vingut d' El Vendrell, i Margarita Jorge. Va néixer en la que llavors s'anomenava Calle Canales i que actualment porta el seu nom. Va ser batejat el 10 de maig de 1845 en la Parròquia Matriz de la Concepción. Després de la mort del seu pare es va traslladar a viure amb el seu oncle a Catalunya el 1853, residint a Barcelona des dels set anys d'edat, i rebent una formació eminentment catalana. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i la petita població tarragonina d'El Vendrell, en la qual solia refugiar-se en els seus temps lliures. Del 1859 al 1862 estigué estudiant al Col·legi de St. Antoni, on va començar a fer poesia, convertida en passió gràcies als Escolapis Ramon i Vidales, i començà a tenir freqüents reunions amb intel·lectuals com Francesc Matheu, Pere Aldavert i Francesc Ubach.

A Barcelona, ben aviat aprengué el català i s'identificà amb el moviment catalanista. Va unir-se al el grup La Jove Catalunya i la revista La Gramalla, començant a publicar poemes com El rei i el conseller. El 1871 fundà la revista La Renaixensa (més endavant convertida en diari), de la qual va arribar a ser director durant tres anys. El seu primer premi consistí en un accèssit als Jocs Florals de la capital catalana pel poema Indíbil i Mandoni. En l'edició de 1876 va obtenir la Flor Natural, amb Cleopatra, i l'any següent es va convertir en Mestre en Gai Saber en aconseguir la Flor Natural, la Viola d'or i argent i l'Englantina d'or, respectivament, per L'any mil, Romiatge i El darrer plany d'en Claris.

Les composicions poètiques de Guimerà foren recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1882 s'adherí al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català.

El 1904, l'Acadèmia Sueca va preveure concedir-li el Premi Nobel de Literatura^{cal citació}, en el primer premi conjunt: al costat d'ell, també era guardonat el poeta provençal Frederic Mistral. Es premiava d'aquesta forma a dos autors paradigmàtics del renaixement literari gairebé simultani de dues llengües llatines amb una part de la seva història comuna: el català i el provençal. No obstant això, pressions des del govern espanyol^{cal citació}, que consideraven poc convenient premiar un autor català (que, a més, havia tingut un rellevant paper polític a Catalunya), van impedir que el projecte de l'Acadèmia es dugués a terme. En lloc de Guimerà, va ser proposat José de Echegaray que, a part de la seva propia obra, havia traduït al castellà algunes obres de Guimerà. Així, el Premi Nobel va ser finalment concedit al curiós tàndem Echegaray-Mistral, autors que res tenien de veure entre si.

Els seus discursos polítics foren publicats l'any 1906 amb el títol de Cants a la Pàtria.El 1916 li fou atorgada la Creu de la Legió d'Honor per part del Govern francès. La seva mort es va produir a les dotze i nou del divendres 18 de juliol de 1924 al Carrer Petritxol de Barcelona,^[2] i va tenir un enterrament multitudinari al Cementiri de Montjuïc.

edita Producció teatral

L'any 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades, amb Gal·la Placídia, i l'any 83 amb Judith de Welp, seguides de El Fill del rei i Mar i Cel, aquesta última un èxit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit llengües. Altres obres de l'autor van ser Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. Va tenir l'honor de presidir els Jocs Florals de 1889.

La seva producció literària es divideix en tres etapes:

•Primera etapa: de l’any 1879 fins 1890. Obres que destaquen en la primera etapa son mar i cel i el fill del rei.

•segona etapa:de l’any 1890 fins a l’any 1900 les obres mes importants de aquesta etapa són: Maria Rosa Terra baixa i la filla del mar.

•Tercera etapa:de l’any 1901 fins a l’any 1911. les obes que mes destaquen de la tercera etapa son Jesús que torna i Alta i blanca.

Enmig d'aquesta extensíssima obra, trobem peces com Rei i monjo, La boja, Jesús de Natzaret, Mossèn Janot, i una sèrie de drames realistes escrits a partir de 1900, com Arran da terra, La pecadora i Aigua que corre. En aquesta època les seves publicacions es van espaiant, però encara escriurà unes quantes obres (Sol, solet, L'aranya, La Santa Espina, Titaina i La reina jove entre altres). La seva obra Per dret diví va ser acabada el 1926 per en Lluís Vila.

Les seves primeres obres són escrites en vers i amb una estructura de cinc actes. Més endavant són escrites en prosa i en tres actes.

edita Obra poètica

• El rei i el conseller 1870
• Indíbil i Mandoni 1875
• Cleopatra 1876
• L'any mil 1877
• Romiatge 1877
• El darrer plany d'en Claris 1877
• Cants a la Pàtria 1906
• Segon llibre de poesies 1920
• Poblet (poema)

edita Obra dramàtica

• Gal·la Placídia. Estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 28 d'abril de 1879.
• Judith de Welp, estrenada a Canet de Mar, el 20 d'octubre de 1883
• El fill del rei, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona, el 24 de març de 1886.
• Mar i cel, estrenada al Teatre Romea, el 7 de febrer de 1888.
• Rei i monjo, estrenada al teatre Romea, el 4 de febrer de 1890.
• La boja, estrenada al Teatre Novedades, el 15 de novembre de 1890.
• La sala d'espera, estrenada al Teatre Novedades, el 2 de desembre 1890.
• L'ànima morta, estrenada al Teatre Novedades, el 14 de maig de 1892.
• En Pòlvora, estrenada al Teatre Novedades, el 20 de maig de 1893.
• Mestre Oleguer, monòleg estrenat a Reus per l'actor Teodor Bonaplata l'any 1892 i al Teatre Circ Espanyol de Barcelona per Enric Borràs, el 10 de juny de 1893.
• Jesús de Natzaret, estrenada al Teatre Novedades, el 21 de febrer de 1894.
• Maria Rosa, estrenada al Teatre Novedades, el 24 de novembre de 1894.
• Les mongetes de Sant Aimant, amb música d'Enric Morera, estrenada al Teatre Novedades, el 24 d'abril de 1895.
• Mort d'en Jaume d'Urgell 1896.
• La festa del blat, estrenada al teatre Romea, el 24 d'abril de 1896.
• Terra Baixa, estrenada a Madrid (al Teatro Español), el desembre de 1896, en traducció castellana i, en català, a Tortosa el 1897. Després va donar-se a Gràcia i, finalment, al Teatre Romea de Barcelona l'any 1897.
• Mossèn Janot, estrenada al teatre Romea l'any 1898.
• La farsa, estrenada al teatre Romea, el 31 de gener de 1899.
• La filla del mar, estrenada al teatre Romea, el 6 d'abril de 1900.
• Arran de terra, l'any 1901 s'estrena al Teatre Novedades la versió italiana d'aquesta obra, amb el títol "Scivollando sulla terra". El 1908 serà estrenada en català al Saló Arnau.
• La pecadora, estrenada al teatre Romea, l'11 de maig de 1902.
• Aigua que corre, estrenada al teatre Romea, el 18 de novembre de 1902.
• Camí del sol, estrenada al teatre Romea, el 8 de febrer de 1904.
• Sol, solet, estrenada al teatre Romea, el 17 de febrer de 1905.
• La miralta l'any 1905 s'estrena al Teatre Novedades la versió castellana d'aquesta obra. El 20 de març de 1911 s'estrena la versió catalana al teatre Romea.
• Andrònica, estrenada la versió castellana al teatre Español de Madrid el 6 de desembre de 1905. El 22 d'octubre de 1910, s'estrena en català al teatre Principal.
• L'aranya 1906.
• En Pep Botella 1906.
• La Santa Espina 1907
• La reina vella 1908
• Titaina 1910
• Sainet trist 1910
• La reina jove 1911
• Jesús que torna 1917
• Indíbil i Mandoni 1917
• Al cor de la nit 1918
• L'ànima és meva 1919
• Alta banca 1921
• Joan Dalla 1921

edita Bibliografia

• La Escena Catalana. Número extraordinari dedicat a Àngel Guimerà. Completa informmació de la seva vida i la seva obra. Any VII (segona època). Núm. 159. Barcelona, 26 juliol 1924.

edita Anecdotari

• La primera vegada que el diari "La Vanguardia" va publicar quelcom en llengua catalana va ser l'esquela de la mort de la mare d'Àngel Guimerà.^{cal citació}

• L'escriptor canari Benito Pérez Galdós maldava perquè Guimerà escrivís en castellà.^{cal citació}

• Guimerà va ser proposat,^{cal citació} l'any 1904, per al premi Nobel de literatura conjuntament amb Frederic Mistral per tal de recompensar a dues literatures renaixents.^{cal citació} Sembla que el govern espanyol s'hi va oposar^{cal citació} i el premi Nobel va ser adjudicat a Echegaray qui curiosament era el traductor al castellà de la major part de l'obra de Guimerà.

edita Adaptacions en altres mitjans

edita Obres musicals

• Euda d'Uriach (1900), òpera amb música d'Amadeu Vives, a partir de Les monges de Sant Aimant
• Tiefland (1903) òpera amb música d'Eugen d'Albert, a partir de Terra baixa
• La catalane (1907) òpera amb música de Ferdinand Le Borne, a partir de Terra baixa
• La nereide (1911) òpera amb música de Ulisse Trovati, a partir de La filla del mar
• Liebesketten (1912) òpera amb música de Ferdinand Le Borne, a partir de La filla del mar
• Titaina (1912), òpera amb música d'Enric Morera
• Gal·la Placídia (1913), òpera de Jaume Pahissa
• El camí del sol, òpera de Joan Lamote de Grignon
• Mar i cel (1988) obra musical d'Albert Guinovart, amb dramatúrgia del grup Dagoll Dagom
• Terra baixa (no estrenada), òpera amb música de Salvador Pueyo

A banda, altre obres, en el moment de l'estrena, incorporaven música incidental i parts musicals:

Jesús de Natzaret (1894), Les monges de Sant Aimant (1895), La Baldirona, La santa espina (1907), La reina vella (1908), i La boja, amb música d'Enric Morera.

edita Fonts

• Pàgina dedicada a Àngel Guimerà, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en català.
• Gran Enciclopèdia Catalana

1. ↑ Art públic al web de l'Ajuntament de Barcelona.
2. ↑ La projecció d'Angel Guimerà, Joan Martori. 1996 p.257

Vegeu fonts documentals en català sobre Àngel Guimerà i Jorge a Viquitexts.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àngel Guimerà i Jorge