Roderic.html



Roderic fou rei dels visigots d'Hispània del 710 al 711. Era fill del comte Teodofred i nét del rei Khindasvint. Va viure a Còrdova i fou fet duc de la Bètica. En morir Vítiza el 710, els seus enemics l'elegiren rei. Els fills de Vítiza es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olbà, dit també Julià, sota el domini de Mūsà ibn Nusayr. Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar. Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els àrabs, comandats per Tàriq ibn Ziyad i ajudats per Olbà, passaren l'estret i s'establiren al lloc després anomenat Gibraltar. Roderic tornà a Còrdova, reuní l'exèrcit i en confià les dues ales als germans de Vítiza. Mūsà envià reforços. S'entaulà la batalla entre Medina Sidonia i Vejer de la Frontera, prop de la llacuna de la Janda, i durà des del 19 fins al 26 de juliol de 711. Els vitizans abandonaren l'exèrcit, i el centre d'aquest fou destruït. Roderic desaparegué; probablement morí a la batalla, si bé hom parla de l'existència de la seva sepultura a Viseu, a Lusitània, on es devia refugiar. La llegenda de la filla de Julià (anomenada la Cava) ultratjada per Roderic, com a causa de l'entrada àrab a Hispània, no resta prou demostrada històricament.